¿Pagar la deuda o proteger los derechos humanos? Este es el dilema que planteará Cécile Lamarque en una conferencia organizada por el Instituto de Derechos Humanos de la Universitat de València (IDH), que se celebrará el jueves, 7 de marzo, a las 18:30h, en el salón de actos de la Facultad de Ciencias Sociales, ubicada en el Campus de Tarongers.
Cécile Lamarque es miembro del Comité para la Anulación de la Deuda al Tercer Mundo (CADTM)
con sede en Bruselas y presencia en numerosos países, entre ellos en España
donde colabora con la
Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute País Valencià, que
también ha participado en la organización del acto.
Lamarque recordará en su conferencia que “los gobiernos del
Norte están recurriendo a la excusa de la deuda para imponer políticas
de austeridad, cuya similitud con los planes de ajuste estructural
impulsados por el FMI y el Banco Mundial en los países del Sur a partir de
los años ochenta es muy grande”. Y que “teniendo en cuenta el peso de la
deuda y la degradación de las condiciones de vida de la población bajo el
efecto de las medidas de austeridad, romper con el círculo vicioso de la
deuda aparece como una necesidad política, económica y social”.
La activista propondrá la liberación de la trampa de la
deuda acudiendo al Derecho Internacional, intentando “demostrar que no existe
una obligación absoluta de reembolsar las deudas, al contrario de lo que
postula la ideología dominante”. El Derecho Internacional impone a
los poderes públicos la prioridad de proteger los derechos humanos,
señala, por lo que “los poderes públicos disponen de numerosos argumentos
jurídicos para suspender el pago, determinar el carácter ilegítimo de
una deuda y fundar en Derecho su anulación”. En su opinión se podría
así frenar la aplicación de los planes de austeridad que atentan
especialmente contra los derechos económicos, sociales y culturales de todas
las personas, y sobre todo, de las más débiles. Lamarque, recuerda al respecto
que varias experiencias concretas en la historia demuestran que hay
alternativas perfectamente posibles.
Fundado en Bélgica en 1990, el Comité para la Anulación de la Deuda del Tercer Mundo
(CADTM) es una red internacional constituida por miembros y comités locales de Europa,
América Latina y Asia. Su principal trabajo, desde la problemática de la deuda,
consiste en la realización y la elaboración de alternativas radicales para
alcanzar la satisfacción universal de las necesidades, de las libertades y de
los derechos humanos fundamentales. Miembro del consejo internacional del Foro
social mundial, el CADTM se inscribe plenamente en el movimiento del ciudadano
internacional que lucha por “otros mundos” posibles esbozando las
características de una globalización alternativa a la que los promotores del
modelo capitalista neoliberal globalizado presentan como el horizonte
insuperable de la felicidad de los pueblos, del estado natural de la sociedad,
del “final de la Historia”
que, obligadamente, se impone a todos y en todos lados.
+Info: http://cadtm.org/ y http://idh.uv.es/PDF/2013/Cartel%20Deuda%20DDHH.pdf
ver en linea: Universidad de Valencia
ver en linea: Universidad de Valencia
CATALA
por Institut de Drets Humans
L’IDH qüestiona, en una conferència, el
pagament del deute pels països del Sud
Pagar el deute o protegir els drets humans? Aquest és el
dilema que plantejarà Cécile Lamarque en una conferència organitzada per
l’Institut de Drets Humans de la
Universitat de València (IDH), que se celebrarà el dijous, 7
de març, a les 18:30h, en el saló d’actes de la Facultat de Ciències
Socials, situada en el Campus de Tarongers.
Cécile Lamarque és membre del Comitè per a l’Anul·lació
del Deute al Tercer Món (CADTM) amb seu a Brussel·les i presència en nombrosos
països, entre ells a Espanya on col·labora amb la Plataforma Auditoria
Ciutadana del Deute País Valencià, que també ha participat en l’organització de
l’acte.
Lamarque recordarà en la seua conferència que “els
governs del Nord estan recorrent a l’excusa del deute per a imposar polítiques
d’austeritat, la similitud de la qual amb els plans d’ajustament estructural
impulsats pel FMI i el Banc Mundial en els països del Sud a partir dels anys
vuitanta és molt gran”. I que “tenint en compte el pes del deute i la
degradació de les condicions de vida de la població sota l’efecte de les
mesures d’austeritat, trencar amb el cercle viciós del deute apareix com una
necessitat política, econòmica i social”.
L’activista proposarà l’alliberament del parany del deute
acudint al Dret Internacional, intentant “demostrar que no existeix una
obligació absoluta de reemborsar els deutes, al contrari del que postula la
ideologia dominant”. El Dret Internacional imposa als poders públics la
prioritat de protegir els drets humans, assenyala, pel que “els poders públics
disposen de nombrosos arguments jurídics per a suspendre el pagament,
determinar el caràcter il·legítim d’un deute i fundar en Dret la seua
anul·lació”. En la seua opinió es podria així frenar l’aplicació dels plans
d’austeritat que atempten especialment contra els drets econòmics, socials i
culturals de totes les persones, i sobretot, de les més febles. Lamarque,
recorda al respecte que diverses experiències concretes en la història
demostren que hi ha alternatives perfectament possibles.
Fundat a Bèlgica en 1990, el Comitè per a l’Anul·lació
del Deute del Tercer Món (CADTM) és una xarxa internacional constituïda per
membres i comitès locals d’Europa, Amèrica Llatina i Àsia. El seu principal
treball, des de la problemàtica del deute, consisteix en la realització i
l’elaboració d’alternatives radicals per a arribar a la satisfacció universal
de les necessitats, de les llibertats i dels drets humans fonamentals. Membre
del consell internacional del Fòrum Social Mundial, el CADTM s’inscriu
plenament en el moviment del ciutadà internacional que lluita per altres “mons”
possibles esbossant les característiques d’una globalització alternativa a la
qual els promotors del model capitalista neoliberal globalitzat presenten com
l’horitzó insuperable de la felicitat dels pobles, de l’estat natural de la
societat, del “final de la
Història” que, obligadament, s’imposa a tots i en tots els
puestos.
